miércoles, 15 de diciembre de 2010

LA ESCUELA QUE APRENDE
Desgraciadament, des de ja fa unes quantes generacions l’ institució escolar en el seu conjunt (educadors, pares i mares i alumnes) continuen repetint errors , sense ni tan sols parar a pensar en quina es la seva solució. No es això i prou, sinó que a més les escoles no admitixen les crítiques necessàries per a la necessària millora de la seva tasca, ja que es limiten a defendres d’aquestes, sense parar-se a reflexionar perquè venen donades.. En aquest llibre ens dons una visió en forma de verbs, de com l’escola pot començar a plantejar-ne algunes de les seves tasques per a que l’activitat docent millore. Per a descriu-ne dos dels que a mi més m’han interessat, he de dir que per a mi es fonamental la capacitat de d’institució escolar per a interrogar-se a si mateixa i per a investigar. Crec que a partir d’aquestos dos verbs es donen tots els demés. Açò és molt important, ja que si l’escola s’interroga (es fa preguntes sobre les seves pròpies capacitats i mancances en el servei de l’educació, entenent, dialogant, debatint, escrivint allò que és creu més adequat...) i investiga com ha de resoldre aquestes interrogacions, la capacitat de millora d’una escola serà molt superior a la de la resta. Un element important d’aquest aspecte és la insistència, ja que si la resposta que es trova a una situació finalment veiem que no és l’adequada, em de continuar buscant-ne una altra fins que trobem l’adequada.
                També se’ns assenyala la importància que tenen els alumnes en el provenir dels seus aprenentatges. Poques vegades els metres tenim en conter l’opinió dels alumnes a l’hora de preparar les sessions de classe i després de llegir el llibre em done conter de la seva veritable importància.  És principal que l’alumnat partícip del seu propi procés d’aprenentatge, ja que a mes de més amè, aquest serà més efectiu.
                Altre tema es l’escola neoliberal. Aquella escola que esta pendent de les demandes i les influencies de la societat per a poder ajudar-la a créixer i a millorar com a tal. L’escola no es un nucli dins d’un casc urbà on el que passa allí dins no interessa ningú. L’escola no es una simple instructora  del que la classe política de cada època dicta. Sinó que l’escola ha d’anar més enllà, ha de plantejar-se dubtes sobre sí mateixa, sobre la societat i sobre tot l’entorn físic que l’envolta.
                En el seu conjunt una escola ha de ser com la defineix Fernandez Engita 1993“una comunitat crítica d’aprenentatge”. En l’escola tots podem aprendre de tots. Els alumnes poden perfectament aportar també nous aprenentatges als docents, ja siga en la forma en que reaccionen front la manera de donar classe del mestre, o amb opinions i coneixements que adquireixen fora de l’aula i que en l’escola no són molt coneguts.
                L’escola actual, al igual que passa en la societat actual, creu que ja arribat a la cúspide de la seva evolució, i aquesta creença general no es correcta. Crec que en totes les etapes del desenvolupament humà sempre em cregut que ja no és podria evolucionar més. Però el ven cert és que fa tan sols trenta o quaranta anys no s’imaginaven ni tan sols el que era un telèfon i ara en tenim fins i tot de mòbils. Per això em de veure com aquest canvi evoluciona en l’escola de la mateixa manera que ho fa la societat. Nosaltres els futurs mestres em de ser els que realment portem de la nostra mà aquestos canvis i els posem en pràctica el més aviat possible.

UNITAT DIDÀCTICA

UNITAT DIDÀCTICA: ESPORTS ADAPTATS






DESCRIPCIÓ:










Adaptar qualsevol tipus d'esport a les possibilitats individuals de cadascú, tot desenvolupant els sentits menys utilitzats (oïda, vista i tacte)

OBJECTIUS DIDÀCTICS:









1. Conèixer i descobrir esports tradicionals que hab estat adaptats: bàsquet, tennis, voleibol, atletisme…

2. Conèixer i descobrir esports de nova creació per persones amb discapacitat: el goalball, el boccia

3. Experimentar i gaudir de la participació normalitzada dels alumnes amb discapacitat en els esports

4. Experimentar diferents pràctiques físiques amb la privació d'algun dels sentits.

5. Conèixer les principals regles dels esports adaptats

6. Ser capaç de col.laborar i acceptar les regles del joc, tot respectant la diversitat dels companys.

7. Aprendre a respectar el material i les instal.lacions del centre.






CONTINGUTS DISCIPLINARIS:








CONCEPTES:
PROCEDIMENTS:
ACTITUDS:

1. Hàbilitats o tècniques bàsiques:
1. Jocs i formes de jugades
1. Respectar les normes del joc


La passada
2. Explicació i posada en pràctica dels
2. Tenir cura del material i les instal.lacions

La recepció
diferents esports
3. Saber cooperar i col.laborar amb tots els

Desplaçament
companys i companyes.

2. Tàctiques


Defensa


Atac

3. Regles bàsiques del joc








COMPETÈNCIES BÀSIQUES:








Tractament de la informació i competència digital: Com sabem l'educació física no disposa normalment de moltes hores de clase i per tant sería difícil anar
a veure esports on participen alumnes amb discapacitats. Per això utilitzaríem les TIC per a exposar la realitat dels esports adaptats i per comentar amb el
grup de classe les seves opinions.

Competència d'aprendre a aprendre: Normalment els nens i nenes en edat primaria, no son molts conscients d'aquest problema , si no viuen de primera mà les
mancanses físiques d'altres nens. Amb aquesta activitat, ajudem a que el nen sigui conscient d'aquestes desigualtats i que veiga l'assignatura d'educació
física desde un altre punt de vista, replantejant-se el seu propi pensament sobre l'assignatura.

Competència d'autonomía i iniciativa personal: Relacionada amb les actituds que els alumnes tinguen durant el transcurs de les activitats a l'aula.
Competència en el coneixement i la interacció amb el mòn físic: Després de rebre la informació que  el mestre dona per tal d'adaptar-se a les normes dels
l'alumne tractarà d'adaptar aquest coneixement a la pràctica.

Competència social i ciutadana: Tot joc col.lectiu te una finalitat col.lectiva, ja que es treballa per a aconseguir una finalitat conjunta.

INTERDISCIPLINARIETAT:



TRANSVERSALITAT:




Aprenentatge de vocabulari, relacionat amb el nou material
Educació per a la igualtat social:  ja que fem que l'alumnat siga conscient de les
necessari per a practicar esports adaptats. A més, podem aprendre
mancances que sofreixen algunes persones desde el seu naixament.

els noms de les diferents enfermetats físiques.







METODOLOGÍA D'ENSENYAMENT:








Estilo de inclusión: Tots els alumnes poden ser particeps d'aquesta activitat, ja que a part de ser una unitat didàctica abocada a la conscienciació dels
alumnes en un tema d'exclusió social, les activitats donen lloc a que tota la classe puga participar en elles.



MATERIALS CURRICULARS


TEMPORALITZACIÓ




Els necessaris per a la pràctica normal d'esports com

L'esport triat serà el bàsquet encara que depenent del temps podrem fer-ne altres.
els assenyalats anteriorment com son el bàsquet, tenis, atletisme…
Sessió 1. Introducció als esports per a discapacitats. Reproducció d'un vídeo en el que
Per al bàsquet, i voleibol

els nens i nenes veiguen d'una manera clara la realitat de les persones  amb
Pilotes, pista reglamentaria, vestimenta adecuada dels alumnes
discapacitat a l'hora de practicar esports. A continuació, donarem lloc a un debat
i anotacions amb les regles del joc (proporcionades per el mestre
obert per a coneixer la opinio dels alumnes.

A més de taps per a les orelles i guants per a adaptar els jocs.
Sessió 2. Comensaríem explicant les regles del basquet, proporcionant-les mitjançant
Atletisme:

un full escrit que li entregara el professor al alumnat. A la part practica, possarem als
Vestimenta adecuada, pista sufient per a recorrer 100 metres
alumnes per parelles, per a que practiquen la passada, la recepció i el desplaçament
i taps per a les orelles

amb uns guants possats.



Les parelles han de ser més o menys del mateix nivell técnic per a la pràctica del


basquet. Per això es farà una prova inicial per a saber el nivell individual dels


alumnes.



Sessió 3. Es farà el mateix que en la sesió dos, exceptuant l'explicació de les normes,


però aquesta vegada els alumnes duran uns taps a les orelles i no els guants.


Sessió 4: Debat obert a classe per a que els alumnes donen les seves opinions sobre el


que han experimentat i el que han trobat diferent per a la pràctica de l'esport a les dos


sesions anteriors. Si hi ha temps comensaríem a experimentar en una situació real


de joc amb els dos elements (taps i guants) posats. Intentarem que els equips siguen


el més pareguts técnicament possible a partir de les observacions de la primera sessió


i posarem normes de joc en les que participen tots els membres d'un equip per a


anotar un punt.



Sessió 5. Donarem pas durant tota la sessió a una experiència real de l'activitat. Amb


els mateixos equips format l'anterior sessió i amb normes que afavorisquen la


participació de tots els membres dels equips.






Sessió 6. Debat sobre les vivencies i els sentiments experimentats en l'activitat.
AVALUACIÓ:









Mitjançant la observació sistemàtica en les diferents sessions en les que es done a terme l'activitat. L'evaluació d'aquesta unitat serà difícil, encara que
si que podem evaluar la participació en els debats oberts en classe, l'observació de l'impliació del alumnes en l'activitat i una autoavaluació de cadascún
dels alumnes sobre els aprenentatges rebuts. Sobretot la participació i l’ implicació de l'alumnat en les activitats seria el més important.

ADAPTACIONS CURRICULARS INDIVIDUALS

ALTRES OBSERVACIONS:




Podem adaptar els esports a les característiques físiques  d'algun
La realització d'un o altre esport serà determinat per les caracteristíques del centre.
membre de la classe. Per exemple, si tenim una persona cega podem
La composició dels equips podrà variar depenent de les observacions del professor
possar-los cintes als ulls als demes alumnes per a que experimenten
durant l'experiència pràctica del joc. Si el professor observa que els equips estan molt
el que sent aquesta. O podem utilitzar material pessat per amarrar-lo
desigualats, podrà fer canvis per a tractar de que tinguen un nivell més o menys
a la cintura d'aquell alumnat que pesa menys.

igualitati.



El professor podrà utilitzar diferents materials per a que l'esport se li complique als


alumnes (com es el cas de dur guants i taps jugant a basquet), encara que haurà de


tenir en conter els perills que tindrà aquest tipus de material per a l'alumnes que


no està acostumat. Per això haurà de previndre els seus alumnes d'aquestos perills





a més d'estar pendent per a que no es produïsca cap tipus d'incident.