L'AUTOAVALUACIÓ

La autoavaluació es un mecanisme a través del qual, l'alumne te la possibilitat mitjançant un procés de reflexió personal de valorar i descriure la realitat dels seus aprenentatges, la millora en les seves capacitats i l'esforç que a dut a terme en l’àrea de treball o assignatura corresponent

Si partim de la base de que ninguna persona és igual a una altra físicament, no te les mateixes circumstàncies a casa, li costa desenvolupar algunes habilitats, no tenim les mateixes capacitats en totes les habilitats... No deuríem d’avaluar de la forma convencional (mitjançant un examen), ja que aquest no ens aporta l’aprenentatge real de cada alumne.

Hi ha molts factors que poden influir en una prova escrita o física, i aquí en cito uns quants:

-         El desenvolupament de cada individu en una habilitat concreta (memorització, capacitat física, capacitat matemàtica...).

-         Les circumstancies de cada individu a la seva llar.

-         L’habilitat de copiar en la prova

-         La sort (en cas de proves tipus text)

-         I també, perquè no, la situació i moralitat de cada professor (quantes vegades haurem sentit parlar de que un professor puntua menys en la prova escrita, fent més difícil l’assignatura i un altres més, fent-la més fàcil d’aprovar?).

Llavors si tots els alumnes no son iguals, no sabem quin és el grau d’esforç en cadascun d’ells, ni el seu grau d’aprenentatge, pot haver tingut sort a la prova escrita i depenent del nostre estat d’ànim podem variar la nota, per que avaluem així?. Pot ser que un alumne amb molts aprenentatges adquirits durant el curs obtinga menys nota que un que no s’ha esforçat quasi? Pot ser que un alumne tinga circumstàncies a casa que nosaltres no coneguem i que li impedeixen avençar en l’aprenentatge? Pot ser...? Ens podem plantejar milers de preguntes, però una cosa és clara, l’avaluació que tenim als nostres centres escolars no és la millor i deuríem de buscar-ne d’altres que valorin de la bona veritat a cada individu. I penso que l’autoavaluació és una bona forma.

A més, l’autoavaluació, ens servirà com a futurs mestres i com a persona en la que es fixaràn els nostres alumnes.  Amb ella podrem autovalorar la nostra conducta, tant dins com fora l’aula, i això és molt necessari per a poder millorar com a docent i com a “persona mirall” que serem dins l'escola.

Aquesta manera de autoavaluació crec que s’hauria de tenir molt en compte a partir de una determinada edat, ja que ajudaria a cada individu a poder autovalorar-se tant dins com fora de l’aula (cosa que el docent no pot fer) i poder autoconstruir-se ella mateixa com a millor persona.

Així doncs, per a mi l’autoavaluació no és sols un mitja a través del qual l’alumne és posa una nota, sinó que és un mitja que fa que els alumnes pensen i reflexionen sobre la seva conducta fins aconseguir una avaluació més justa i constructiva. A més de desenvolupar en l’alumne una habilitat fins ara malmesa en l’escola, l’autocrítica, que ajudarà als alumnes a ser millors persones.

LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

COMPTÈNCIES COMUNICATIVES:

1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual

Capacitat de saber comunicar oralment (conversar i escoltar) i expressar-se per escrit i amb els llenguatges audiovisuals, fent servir el propi cos i les TIC, amb gestió de la diversitat de llengües, amb l’ús adequat de diferents suports i tipus de text i amb adequació a les diferents funcions.

Implica el coneixement de la diversitat cultural i el de les regles de funcionament de la diversitat lingüística, així com les estratègies necessàries per interactuar d’una manera adequada. 

2. Competències artística i cultural  

 Suposa conèixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font d’enriquiment i gaudi i considerar-les com a part del patrimoni dels pobles.

A més, suposa saber crear amb paraules, amb el propi cos, amb tota mena de materials, suports i eines tecnològiques, tant individualment com col·lectiva les representacions i anàlisi de la realitat que facilitin l’actuació de la persona per viure i conviure en societat.

COMPETÈNCIES METODOLÒGIQUES 

3. Tractament de la informació i competència digital

Implica gestionar la informació, des de com accedir-hi fins a la seva transmissió, tot usant distints suports, incloent-hi l’ús de les TIC com a element essencial per informar-se, aprendre i comunicar-se. 

Implica una actitud crítica i reflexiva en la valoració de la informació disponible, contrastant-la quan calgui, i respectar les normes de conducta acordades socialment per regular l’ús de la informació i les seves fonts en els distints suports, i per participar en comunitats d’aprenentatge virtuals.

4. Competència matemàtica

Implica l’habilitat per comprendre, utilitzar i relacionar els números, les seves operacions bàsiques, els símbols i les formes d’expressió i raonament matemàtic, tant per produir i interpretar distints tipus d’informació, com per ampliar el coneixement sobre aspectes quantitatius i espacials de la realitat, i per entendre i resoldre problemes i situacions relacionades amb la vida quotidiana i el coneixement científic i el món laboral i social.

5. Competència d'aprendre a aprendre 

Implica la consciència, gestió i control de les pròpies capacitats i coneixements des d’un sentiment de competència o eficàcia personal, i inclou tant el pensament estratègic com la la capacitat de cooperar, d’autoavaluar-se, i el maneig eficient d’un conjunt de recursos i tècniques de treball intel·lectual per transformar la informació en coneixement propi.

COMPETÈNCIES PERSONALS: 

6. Competència d'autonomia i iniciativa personal 

Suposa l’adquisició de la consciència i aplicació d’un conjunt de valors i actituds personals i interrelacionades (responsabilitat, perseverança, coneixement de si mateix, autoestima, creativitat, autocrítica), el control emocional, de calcular riscos i afrontar problemes, així com la capacitat de demorar la satisfacció immediata, d’aprendre de les errades i d’assumir riscos. 

I també la capacitat d’escollir amb criteri, d’imaginar projectes i de portar endavant les accions necessàries per desenvolupar les opcions i plans personals, en el marc de projectes individuals o col·lectius, responsabilitzant-se, tant en l’àmbit personal com en el social i laboral.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES CENTRADES EN CONVIURE I HABITAR EL MÓN

7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

Suposa el desenvolupament i aplicació del pensament cientificotècnic per interpretar la informació que es rep i per predir i prendre decisions amb iniciativa i autonomia en un món en què els avenços que es van produint són molt ràpids i tenen influència decisiva en la vida de les persones, la societat i el món natural. 

Implica també la diferenciació  i valoració del coneixement científic en contrast amb d’altres formes de coneixement, i la utilització de valors i criteris ètics associats a la ciència i al desenvolupament tecnològic.

8. Competència social i ciutadana

Capacitat per comprendre la realitat social en què es viu, afrontar la convivència i els conflictes emprant el judici ètic basat en els valors i pràctiques democràtiques, i exercir la ciutadania, actuant amb criteri propi, contribuint a la construcció de la pau i la democràcia, i mantenint una actitud constructiva, solidària i responsable davant el compliment dels drets i obligacions cívics.

---

Els objectius i els continguts de cadascuna de les àrees i matèries curriculars han de tenir en compte el desenvolupament integral de totes les competències bàsiques i, en conseqüència, caldrà que des de totes les àrees i matèries es tinguin en compte les competències comunicatives, les metodològiques, les personals i, de les específiques, aquells aspectes peculiars que es relacionen amb la pròpia disciplina. Els criteris d'avaluació serveixen de referència per valorar el progressiu grau d'adquisició de les distintes competències. Per tenir una visió més precisa de com en cadascuna de les àrees i matèries curriculars es plantegen aquestes competències bàsiques, en la introducció de cadascuna d'elles es precisa com contribueix a desenvolupar-les. 

La determinació dels projectes i el funcionament del centre, l'organització de les activitats a l'aula, així com les activitats complementàries i extraescolars poden contribuir, també, a l'adquisició de les competències bàsiques.

L'expressió oral i l'expressió escrita són eines fonamentals per al desenvolupament de les competències bàsiques i han d'estar incloses en el desenvolupament de totes les àrees i matèries.

Per avançar en l'assoliment de les competències bàsiques és fonamental emmarcar els processos d'ensenyament i d'aprenentatge entorn als quatre eixos següents:

• Aprendre a ser i actuar de manera autònoma

Aprendre a ser i actuar de manera autònoma per tal que cadascú construeixi la pròpia manera de ser i utilitzi aquesta manera de ser per a desenvolupar-se en les situacions que l'àmbit escolar i la pròpia vida plantegen. Treballar l'autoconeixement, la construcció i l'acceptació de la pròpia identitat, la regulació de les emocions, l'autoexigència i el desenvolupament d'estratègies d'aprenentatge, el pensament crític i els hàbits responsables és essencial per aprendre a ser i actuar de manera autònoma.

• Aprendre a pensar i comunicar
  Aprendre a pensar i comunicar per tal d'afavorir la comprensió significativa de les informacions i la construcció de coneixements cada vegada més complexos. Cercar i gestionar informació provinent de diferents fonts i suports, utilitzar diferents tipus de llenguatges (verbal, escrit, visual, corporal, digital...) en la comunicació d'informacions, sentiments i coneixements, treballar de manera cooperativa i ser conscient dels propis aprenentatges afavoreix la construcció del coneixement i el desenvolupament del pensament.

• Aprendre a descobrir i tenir iniciativa
  Aprendre a descobrir i tenir iniciativa per tal de potenciar la utilització dels coneixements de què es disposa per interpretar la realitat, establir diàlegs interactius sobre fets i situacions, afavoreix la construcció de coneixements més significatius i cada vegada més complexos, i el compromís per implicar-se en processos de millora. Explorar, experimentar, formular preguntes i verificar hipòtesis, planificar i desenvolupar projectes, cercar alternatives esdevenen elements clau en els processos de formació de l'alumnat.

• Aprendre a conviure i habitar el món
  Aprendre a conviure i habitar el món per tal que els nois i noies esdevinguin ciutadans i ciutadanes actius en una societat democràtica i participativa. La conscienciació per la pertinença social i comunitària, el respecte per la diversitat, el desenvolupament d'habilitats socials, el funcionament participatiu de la institució escolar, el treball en equip, la gestió positiva dels conflictes, el desenvolupament de projectes en comú, afavoreixen la cohesió social i la formació de persones compromeses i solidàries.

DOCUMENTAL "PENSANT EN ELS ALTRES"

PART 1




PART 2

PART 3

PART 4

PART 5

COMENTARI CRÍTIC: ¿Dónde esta la casa de mi amigo?

Per a mi en aquesta pel·lícula es reflexa un model de docència emprat en els anys de postguerra al nostre país. El mestre porta el model tècnic disciplinar a la seva màxima expressió. A mesura que va transcorregent la primera escena, el mestre dona més síndromes de fer-los por als seus alumnes i de representar,  la seva figura de docent, com la d’un gran dictador. Ell es qui mana en l’aula i els demes sols tenen dret a obeir, per que sinó seran castigats (inclús físicament).

 Personalment i a mesura que anaven passant les escenes de la pel·lícula anava recordant les anècdotes i històries que en anterioritat m’havien contat els meus avis i avies i els meus pares sobre l’educació que ells van rebre. Segons tenia entès a l’època de postguerra i durant una llarga part de la història recent al nostre país, l’educació no era molt diferent a la que apareix en el vídeo. El que hem fa pensar i molt en el que sofriren en aquella època.

El mestre no es preocupa per l’entorn del xiquet, el que fa que no tinga una informació vital per a personalitzar a cadascú d’ells. Informació molt necessària per a la nostra professió, ja que es en el que ens hem de basar per a impartir la nostra docència. Aquest fet es demostra al principi de la pel·lícula quan el professor no sap que dos dels seus alumnes són cosins.

També i a mesura que va avencant el vídeo, hem sent-ho com si estigues vivint l’angoixa i la confusió del personatge amb els adults. L’escena en que un avi li fa anar a comprar tabac, sense necessitar-lo, sols per a castigar una conducta que era bona com anar a tornar-li la llibreta al seu amic. O quan intenta parlar en sa mare per a dir-li que s’ha confós de llibreta i aquesta no li fa cas o quan li diu a un senyor si es el pare del seu amic en repetides voltes i tampoc li presta atenció. També fa créixer el sentiment de confusió en el xiquet, la actitud del professor i l’actitud de sa mare. Per al mestre es més important que el xiquet estudies a que treballe i a casa es al inrevés.

Un abisme d’esperança, l’ancià que l’acompanya a tot arreu contrasta amb el entorn real del xiquet. Encara, que ell per si mateix esta representat com una esperança en la societat en la que viu, ja que ell es bo per naturalesa però la societat es la que el vol corrompé.

En fi, que aquest tipus de docència, tant per al aprenentatge pel carrer com en l’aula del xiquet, es un clar exemple de algunes de les coses que no s’han de permetre en un bon professional.

CONVOCARÀN OPOSICIONS (AVUI +, 09/11/2010)

Educació confirma als sindicats que es Diverses informacions asseguraven que enguany no hi hauria oferta d'ocupació pública en ensenyament

El sindicat STEPV ha fet públic hui que en la reunió de la Junta de Portaveus , celebrada ahir, la Conselleria d'Educació va confirmar que enguany hi haurà convocatòria d'oposicions, tot i que es preveu que l'oferta siga reduïda i no està clar que s'oferte en tots els cossos docents.

 

Diversos mitjans havien informat de la possibilitat que enguany no hi hauria oferta d'ocupació pública en ensenyament, però aquest extrem va quedar desmentit ahir amb la inclusió de l'oferta d'ocupació pública com un dels punts a tractar en el calendari de negociació.

l'ART DE MOTIVAR-TE -Arantxa Palanca- (AVUI +, 10/11/2010)

L'ART DE MOTIVAR-TE

La seva curiositat i la passió per l'educació conscient la van portar al camí del creixement personal i a experimentar amb el moviment. I va descobrir la kinesiologia. Diu que som més enllà d'un cos i una ment. Per això, l'aplica a les classes: estimulant punts del cos els dos hemisferis cerebrals interaccionen i es millora l'actitud i les condicions per aprendre, mitjançant la connexió amb les capacitats innates dels alumnes.

Considera que el moment de començar el dia és vital. Per això, fa exercicis de kinesiologia amb els alumnes des que van començar a P3. Ara són a segon de primària i diu que aquesta pràctica que ja han automatitzat facilita una bona actitud per aprendre.

Podria explicar què és la kinesiologia (ella en diu kine)?

És la ciència que estudia el moviment i la seva relació amb la funció del cervell. S'activen punts que s'usen en l'acupuntura amb l'objectiu d'estimular la lateralitat, la centralització i l'enfocament. A mesura que vas activant aquests punts i el flux sanguini, estimules el ritme vital i això col·loca els nens en la posició òptima davant l'aprenentatge.

Què li van dir els pares quan van saber que feia kine amb els nens?

La primera reunió de curs la vam començar fent els exercicis que feien els seus fills quan entraven a classe. Volia que es posessin al lloc dels nens, independentment de l'opinió que poguessin fer-se de mi. Els resultats no es veuen en tres dies, però al cap de tres anys, a P5, el sentiment general era de gratitud i il·lusió.

Quan els fan aquests exercicis?

Quan entrem a les 9 i a les 3 de la tarda; en alguns canvis de classe. A vegades, també quan entrem del pati o abans de marxar, en funció de l'estat emocional que hi ha a l'aula. És una inversió de cinc o deu minuts que determina la qualitat del treball posterior, perquè les capacitats que despertes o la gestió que fas del dia són diferents.

Què vol dir?

Els nens no necessiten el mateix a les 9 del matí –s'han d'activar– que a les 3 de la tarda –relaxar-se–. Per tant, estimulem punts diferents. Tenim 26 moviments per treballar en funció de les necessitats.

Creu que aquesta és la veritable educació física?

No. Però sí crec que no hi ha educació física completa sense llenguatge corporal.

Com ho va acollir l'escola quan va començar a practicar-la amb els alumnes?

La sort és que el projecte educatiu de l'escola Llebeig contempla l'educació emocional. No és necessari justificar tant les tècniques, i amb la kine ajudem a situar els nens en l'espai i el temps. Tenen un moment per centrar-se, prendre consciència del seu cos i, alhora, mentre es fan els exercicis, es poden observar bloquejos energètics i emocionals que poden dificultar les habilitats d'aprendre a aprendre. Es pot tenir informació de com està l'alumne per intervenir de forma més ajustada.

Creu que s'hauria d'incloure com a part del currículum dels centres?

Una de les competències bàsiques al currículum de primària és “aprendre a ser”. Els mestres juntament amb els pares formem persones per a la vida. Tant pares com mestres eduquem amb tot el nostre ser, però en som conscients realment? Hauríem de trencar amb els tabús que no ens permeten avançar en aquest sentit. L'objectiu és que els nens gaudeixin del viatge perquè puguin arribar allà on senten. Han de saber que només aconseguiran els seus somnis si se saben escoltar a nivell individual i de grup.

A qui li recomanaria incloure la kine?

La kine beneficia tothom, però sobretot els grups on hi ha poca cohesió o una tendència a la impulsivitat, casos d'hiperactivitat, dificultats a nivell cognitiu o on els bloquejos emocionals no deixen avançar els nens en el procés d'aprendre a aprendre. El cicle escolar ha de fer un canvi i l'educació conscient i emocional és una gran porta oberta perquè crea i desperta la capacitat més immensa: voler aprendre i gaudir del viatge.

DIFERENCIACIÓ DEL CONCEPTE GÈNERE (DIFERENTS PUNTS DE VISTA)

Gènere i educació

a) Ha hagut una confusió provocada entre gènere i sexe. Quan parlem de sexe ens referim a l’ordre biològic, en canvi quan ens referim a l’ordre social ens referim a gènere.

Les conseqüències de la confusió entre sexe i gènere ens porten al sexisme.

· De quina manera afecta el sexisme a les dones?

“En muchos sentidos, la simple percepción de una actividad está a menudo saturada de prejuicio sexual”. M. W. Apple à Un exemple, quan s’afirma que una dona condueix pitjor que un home.

b) Naturalització dels fenòmens socials:

Ex. Quan un xiquet acabat de nàixer, durà un vestit blau; en canvi si és xiqueta el durà roseta o groc. Hi ha joguets “propis” de xiquets, i joguets “propis” de xiquetes.

c) Evolució del sistema educatiu espanyol des del punt de vista de gènere:

- Escola paralela: Els xics per una part i les xiques per una altra.

- Escola mixta: Els xics i les xiques estudien junts en un mateix centre educatiu.

- Escola coeducativa: Posa l’accent en l’estereotip del sexisme perquè es puguen superar els estereotips marcats per la societat.

Aportacions des de la sociologia 

Recentment la sociologia ha començat a tenir en compte les interaccions de gènere.

Els objectes d’anàlisi:

- Currículum explícit e implícit (M. Subirats)

- Importancia del llenguatge sexista

- La construcció social del génere desde la infantesa (M. Moreno)

- Recuperació de les pròpies biografies (Taller de memoria viva)

- El paper dels estereotips 

-         Currículum explícit: Fa referència al contingut en sí.

Currículum ocult o implícit: Allò que s’aprén en l’escola però que no està en el programa, és a dir, en el currículum explícit. Exemple: les actituds, el to de veu ...

-         Importància del llenguatge sexista; hi ha que intentar aconseguir una igualtat de gèneres en el llenguatge.

-         Recuperació de les pròpies biografies  que han estat amagades al llarg de la història, és fa una tasca de recuperació d’aquelles dones que han tingut un paper molt important des del punt de vista científic, o de dones que han sigut imprescindibles per mantindre l’equilibri de l’estructura social.

-         Paper dels estereotips: les falses generalitzacions. Per exemple quan parlem de les dones i diem que son el sexe dèbil; cosa que no és certa: les dones viuen més.

Aportacions des dels feminismes

No hi ha un sol feminisme, sinó que hi ha vessants diferents, és a dir, es tracta d’un concepte plural.

Podem diferencia tres grans vessants  des del punt de vista de la producció acadèmica:

-         Feminisme de la igualtat: Reivindica que els homes i les dones són iguals, és a dir, que les dones han d’intentar aconseguir els mateixos poders i drets que els homes (això porta implícit que actuaran igual que els homes).

-         Feminisme de la diferencia: dona importància als elements diferencials, no als d’igualtat. L’home ha gestionat el poder polític de la humanitat al llarg dels segles, però l’home no ha de ser el model hegemònic a imitar, ja que aquestos han creat un món amb molts aspectes negatius, però no amb els models androcèntrics o patriarcals.

-         Feminisme de la Il·lustració: arreplega els ideals de la il·lustració d’emancipació i reivindicació. Jose Beltrán Llavador:  “es cert que hem de canviar el mon, hem de buscar la igualat de gènere,etc; per això hem de buscar una cooperació conjunta, hem de treballar junts i en soceitat"

Alguns trets de la investigació feminista:

a)La situació de les dones en la societat: ha millorat notablement.

b)La consideració de les dones no com a objectes, sinó com a objectes actius. Ex: Un home li realitza un tall a una dona per donar a conèixer que és seua, que és el seu objecte (països arabs).

c)Reflexió acompanyada d’acció social (moviment social): s’han convertit les dones en actius socials, que combinen molt bé la teoria amb la pràctica social.  La societat s'ha adonat de les desigualtats existents i esta, poc a poc, sofrint un canvi de mentalitat en aquest aspecte.

LA MEVA PRESENTACIÓ

PRIMER RECORD

El meu primer record relacionat en l'Educació Física, o al menys en l'esport, va ser en l'equip d'handbol de l'escola. L'educació que rebíem es produïa en els entrenaments, ens donaven una pilota i l'entrenador deia coses com: "Au, ara us la passeu i tireu a porta", "ara donarem vint voltes al camp"...

Però es que si hem centre amb el meu primer record en l'assignatura d’Educació Física, ocorre el mateix. El professor es limitava a donar instruccions del que havíem de fer, sense estar atent a si l'activitat es feia adequadament, si els nens i les nenes jugaven junts, si hi havia alumnes que s'esforçaven i d'altres no... En fi, que recorda un professorat poc preparat per a educar en aquesta matèria.

CONTINGUTS

Els continguts per lo tant, no existien. Els mestres es dedicaven a instruir-nos i nosaltres a creure el que ens deien i prou. La única cosa que apreníem es a saber d'una manera prou rudimentària les regles dels diferents jocs als que jugàvem durant el temps que durava l'assignatura.

EVALUACIÓ I NOTA

En l’avaluació el professor simplement es limitava a fer-nos proves físiques de nivell. Per exemple, si arribaves a fer quaranta voles a la pista en menys de 10 min., aprovaves (PA) i sinó suspenies (NM). No hi havia més misteri. Això implicava que els alumnes menys preparats físicament, anaren sempre a remolc en aquesta assignatura i els alumnes que tenien pocs problemes veieren l'assignatura com una forma de complement al patí.

VALORACIÓ GENERAL

No he tingut cap professor que realment m’havia ensenyat realment el que es l’Educació Física, ni tan sols he tingut cap professor que m'haiga dit que no feia bé els exercicis. Per lo tant, la meva valoració del que ha suposat l'assignatura a la meva vida, es negativa. No puc acceptar que hem tingueren tancat en un centre educatiu durant unes hores determinades, per a fer activitats que perfectament les hagués pogut fer al carrer jugant amb els amics. Al centre penso que es va a aprendre amb l'ajuda d'uns professionals i no d'uns instructors. Si volem aprendre educació física per mitja d'uns instructors, ens apuntem en l'equip de l'esport que més ens agrada i així, al menys, disfrutarem de l'activitat.

MOMENT CRÍTIC

Per a mi l'únic moment crític que recorde, va se quan una professora es van encapotar en que férem el "pino" per que sinó no ens aprovava. Per a mi resultava molt difícil, i amés hem feia mal a l'hora d'intentar-ho fer. Per sort al final vaig poder fer-lo, però sempre recordaré les cabotades que hem vaig pegar per a aprovar aquell any l'assignatura.