INFORMACIÓ DIARI ELECTRONIC VILAWEB SOBR EL PLA BOLONYA

Pla Bolonya: de la teoria a la pràctica

Aquest reportatge ha estat preparat per estudiants de periodisme de la Universitat de Vic, d'acord amb el conveni de col·laboració amb VilaWeb

Ja fa uns quants anys que el controvertit Pla Bolonya s'aplica a diverses universitats i a partir del curs que ve ja s'aplicarà arreu i en tots els seus preceptes. Ha arribat el moment, per tant, de fer-se algunes preguntes: Què ha canviat? Les classes són diferents? S'han tingut en compte les protestes dels estudiants? Aquest reportatge, preparat per Anna Díaz García, Albert Rodriguez Moreras, Ángela García Vidali Cristian Buades Gonsalvez, tots quatre estudiants de quart de Periodisme a la Universitat de Vic, vol respondre aquests interrogants i d'altres. Per a fer-ho, els estudiants han optat per una nova eina tecnològica, Storify, que suposa una innovació important en l'àmbit de la narració periodística. Genera una narració contínua en la qual s'hi poden intercalar continguts provinents de Twitter, Facebook, YouTube o arxius de RSS, a més d'incorporar el teu propi contingut.

• Twitter
• Email
• Embed

by plan bolonia UVic,

Treball d'investigació sobre el Pla Bolonya elaborat per Anna Díaz García, Albert Rodriguez Moreras, Ángela García Vidal i Cristian Buades Gonsálvez, alumnes de Quart de Periodisme en la UVic. El treball s'engolba dins de l'assignatura de Periodisme d'Investigació a càrrec del professor Jordi Serrat Manén.

• ¿Què és el Pla Bolonya?
• El Pla Bolonya que avui coneixem va sorgir d'un projecte impulsat per la Unió Europea amb el propòsit d'homogeneïtzar els sistemes universitaris dels països membres i eliminar les actuals traves per a l'homologació de títols.

  ¿L'objectiu?. Crear un Espai Europeu de l'Educació Superior (EEES) que faciliti la mobilitat dels estudiants i dels titulats.
• ¿Quins canvis suposa aquest pla?
• Amb la declaració de Bolonia a la mà, es pot observar que els principals canvis proposats son:

  
  

  - Carreres de 4 anys. Els nous títols constaran de 240 crèdits i serà obligatori realitzar un treball o projecte fi de grau en totes les titulacions.

  
  

  - Un únic títol universitari que es dirà de Grau. Els actuals títols de llicenciat i de Diplomat desapareixen.

  
  

  - Cinc àrees de coneixement. Es proposa que els títols de grau es dividiran en les següents cinc branques del coneixement: Arts i Humanitats, Ciències, Ciències de la Salut, Ciències Socials i Jurídiques, i Enginyeria i Arquitectura.

  
  

  - Canviar de carrera serà més fàcil. Cada títol de Grau impartirà 60 crèdits de matèries comunes a la seva àrea del coneixement. Per exemple, un estudiant de Medicina estudiarà el primer any assignatures comunes a un que estudia Infermeria, ja que tots dos títols estan englobats en els estudis de Ciències de la Salut. Serà a partir del segon any quan es vagi aprofundint en l'estudi de cada carrera.

  
  

  - Afavorir la mobilitat. La mobilitat dels estudiants cap a altres universitats espanyoles o europees és un altre dels objectius d'aquesta reforma. Un altre dels objectius és que els estudiants passin, almenys, un semestre d'estudis en una universitat estrangera.

  
  

  - Cada universitat elaborarà el seu pla d'estudis. Seran les universitats que dissenyen els plans d'estudis de les titulacions que volen impartir. Només han de complir amb uns continguts mínims establerts pel Ministeri d'Educació. Una vegada que el Ministeri comprovi que un pla d'estudi és adequat, serà cada comunitat autònoma qui implant el títol.

  
  

  - Màster i Doctorat. I si després vols seguir estudiant, pots fer un màster o un doctorat. Tots els màsters seran oficials i tindrà l'objectiu de especialitzar-te en un determinat camp. Per la seva banda, els doctorats inclouran una part de formació i una altra d'investigació. Per accedir a tots dos títols serà necessari comptar amb un títol de grau.
• Tot això es sobre el paper però, ¿quins canvis ha provocat realment?
• El primer canvi bé determinat per el nombre de crèdits
• 

  

  Els nous crèdits ETCShttp://yfrog.com/hsskhvjplabolonya February 11, 2011 at 0:38
• Un segon canvi palpable és la nova estructura dels estudis
• 

  

  Estructura dels estudis universitaris amb el#plabolonya http://yfrog.com/h75iqljplabolonya February 11, 2011 at 0:34
• Un tercer canvi és que l'alumne passa de ser un agent passiu a un actiu amb el nou model educatiu. L'objectiu és que prengui les seves pròpies decisions respecte al seu aprenentatge a l'hora de triar un itinerari o un altre o al triar una especialització. Bolonya requereix a l'alumne un esforç més gran per, entre altres coses, la realització de treballs i l'assistència constant a classe. Ja no n'hi haurá prou amb estudiar només per a l'examen.
• Pere Quer Aiguadé es Doctor en Filosofia i Lletres, professor de Filologia Catalana i Vicerector en laUVic.

  En la seva opinió, el Pla Bolonya "és un intent d’Europa de recuperar el paper principal al món en quan a l’educació. Perquè fa molt temps que l’ha perdut".
• Aspectes positius i negatius de Bolonya
• En termes positius, Bolonia promou molt la mobilitat dels estudiants a nivell espanyol i europeu.

  Altre aspecte positiu es que Bolonya ha permés que titulacions "de segona" com podien ser les diplomatures s’equiparin a la resta i tinguin el mateix valor.
• Respecte als aspectes controvertits, els Masters no haurien estat ben plantejats.

  Segons Quer, "la idea dels Masters consisteix en que la gent vagi alternant estudi i treball de forma successiva".
• Tot i aixi, a Catalunya hi han uns 500 titols de Master. Un nombre insostenible i desproporcionat ja que alguns d'ells només tenen a 7-8 persones cursant-lo. Aixó a la llarga provocará que alguns es tinguin que tancar.
• Altres problemes segons Quer són que aquest pla "pensa en un estudiant tipus que només estudia" i que "a nivell espanyol, s´han igualatat els titols però no es poden pagar igual".
• Oposició al Pla Bolonya
• Durant els anys 2007 i 2008, molts estudiants es van mobilitzar en contra de Bolonya. Demanaven que el procès es tirés enrere, un fet impossible ja que tota Europa estava fent Bolonya.
• Es van crear molts grups "anti-bolonya" i les manifestacions recorrien tot l´estat espanyol.
• Noves càrregues del mossos a la manifestació d'estudiants

  jsalvia, March 18, 2009 at 23:18
• En paraules de Pere Quer, els estudiants si que haurien de queixar-se ara per la dificultat que suposa estudiar i treballar amb Bolonya i no abans quan es centraven en temes poc rellevants.
• ¿Qué pensen els estudiants?
• Luis Diaz és estudiant de segon de grau de Comunicació Audiovisual -CAV- en la UVic. Creu que el Pla Bolonya és "una bona iniciativa" encara que pensa que "entre el s'explica i el que es fa hi ha una gran diferéncia".
• Per conèixer més l'opinió d'alumnes i professors sobre Bolonya se'ls van passar unes enquestes anónimes amb uns resultats que es mostren a continuació
• Enquesta als alumnes (220)
• 

  

  Gairebé un 81% dels alumnes enquestats afirma que no es pot estudiar i treballar amb el#plabolonya http://yfrog.com/hs37oxjplabolonya February 11, 2011 at 6:00
• ¿Qué pensen els professors?
• Enquesta als professors (100)
• Una valoració global
• Joan Carbonell Manils és Doctor en Filologia Clàssica i professor titular de Filologia Llatina de la UAB; ha estat Secretari del Departament de Filologia Clàssica (1992-1997), Coordinador de la titulació de Filologia Clàssica (2000-2001), Vicedegà d’Estudis de la Facultat de Filosofia i Lletres (2001-2002), Delegat del rector per a Estudis (2002-2003) i Vicerector d’Estudiants i Cultura (2003-2009). 
• En aquesta entrevista dona claus de cóm van ser els inicis de Bolonya en la UAB i cóm van sorgir els moviments estudiantils.
• Joan Carbonell 1

  MrGobeo, February 10, 2011 at 22:08
• "La crisi ha facilitat l’éxit dels graus". En aquesta segona part es parla d´alguns avantatges de Bolonya i es tracta la problemática de les Enginyeries, que necessiten un any més per conseguir les mateixes competéncies que amb el pla anterior.
• Joan Carbonell 2

  MrGobeo, February 10, 2011 at 22:53
• En aquesta part, Carbonell incideix en un aspecte que sorgeix com a consecuència de Bolonya, que ès un canvi en el model docent.

  "Ara es l´estudiant el que marca les hores, no el professor".
• Joan Carbonell 3

  MrGobeo, February 10, 2011 at 23:29
• En aquesta última part, Joan Carbonell fa una valoració global de Bolonya i fa un petit anàlisi de les queixes dels estudiants.
• Joan Carbonell 4

  MrGobeo, February 11, 2011 at 0:00
• Joan Carbonell 5

  MrGobeo, February 10, 2011 at 17:14
• Conclusions
• Després d´endinsar-nos en els secrets que envolten el Pla Bolonya podem extreure una sèrie de conclusions i valoracions:
  
  - Es feia necessari un canvi en el model educatiu a nivell universitari i també en el model d'ensenyament-aprenentatge.
  
  - Amb Bolonya hi ha més especialització pel que fa a carreres i les antigues diplomatures eleven el seu valor.
  
  - Màsters i Enginyeries no surten ben parades amb Bolonya. En el primer cas per l'excessiva oferta i la poca demanda en alguns casos, i en el segon pel perjudici que suposa que s'hagin de cursar quatre anys per aconseguir les mateixes competències que s'aconseguien anteriorment en tres.
  
  - No és comprensible que ara no hi hagi cap tipus d´activitat reivindicativa davant Bolonya. És ara quan, un cop implantat el pla, s'han de valorar quins aspectes escompleixen del que es va dir.
  
  - En relació amb l'anterior punt, es fa necessari que es creïn comissions en les quals hi hagi estudiants que vetllin perquè el pla s'apliqui correctament.